Joguines

Al primer aniversari dels nostres infants, o durant les seves primeres festes de Nadal, la majoria de mares i pares acabem tenint la sensació que no calien tantes joguines.
Comencen il·lusionats pel primer regal, es miren una estona el paquet, disfruten obrint-lo i es meravellen amb el que hi ha a dins (sigui el que sigui) però ràpidament hi ha algú que els ofereix un altre paquet, i després un altre i en poca estona, l’interès acaba sent únicament tenir més paquets i els objectes queden amuntegats en un racó del menjador sense que l’infant els faci massa cas. Per acabar-ho d’adobar, quan ja no queda ningú que li doni un nou regal a obrir, hi ha un disgust quasi assegurat.
Els dies següents, hi ha un munt d’objectes i joguines noves a les que no poden arribar i per poder abarcar-ho tot només s’estan dos minuts amb cada una.

Perquè els infants necessiten poques joguines i com més simples millor?

El món del infants està basat en el joc. Viuen jugant, aprenen jugant, es relacionen jugant i és extremadament important que puguin fer-ho ja que, a més de ser el motor de la seva felicitat, és l’etapa on es desenvolupa la fantasia creativa, qualitat tant necessària quan ja som adults. Els adults som els encarregats de potenciar-los la fantasia i la creativitat però, en el món en el que vivim, és molt fàcil, sense adonar-nos-en, enterrar aquesta qualitat.

Les joguines acabades i que només es poden usar per una finalitat molt determinada (cotxes de joguina, cuinetes, peces de muntatge, maquines de sons…) tenen una estona també determinada de joc i moltes vegades ràpidament necessiten canviar d’objecte per a poder seguir jugant i donar ales a la seva fantasia.
Quantes vegades hem sentit afirmacions com: “s’ha estat més estona jugant amb la caixa de cartró que amb la joguina” o “amb quatre pals i dues pedres pot passar-se tota la tarda entretinguda!”.
Doncs és que realment, els millors objectes per a que els infants puguin crear jocs, imaginar, somiar, variar la història mentres la creen etc. són aquells que no dirigeixen el joc i que els conecten amb la natura.

  • Una pedra pot començar sent un cotxe però en un moment donat començar a volar i de sobte ser un plat molt suculent.
  • Uns quants troncs, pinyes i escorces poden ser el material perfecte per crear un castell o simplement per jugar amb l’equilibri i fer una torre ben alta.
  • Unes teles poden ajudar a fer una caseta de nines, transformar-se en una capa o en un mar en una mateixa tarda de joc.

Però la creativitat i la fantasia, dues qualitats tant fàcilment relacionades amb el món del infants, són a la vegada molt fràgils i volàtils. Quan no es té la necessitat d’acumular, es pot ser molt feliç amb poques coses i de qualitat, però quan els infants comencen a rebre molta quantitat de joguines i s’acostumen a jugar a jocs molt dirigits ja sigui pels adults o per la pròpia joguina, mica en mica perden aquesta preciosa capacitat de crear realitat, imaginar espais i personatges fantàstics i és quan comencen a dependre dels objectes. És quan comencen a utilitzar la frase “juga amb mi, és que sinó m’avorreixo”. Un infant no hauria d’avorrir-se mai, té tot el món per imaginar i descobrir!

Perquè no omplir-los de joguines i tenir la casa ben plena?

Ja està més que clar que el consumisme que hem estat vivint durant els últims anys és insostenible i que ens ha portat a crear-nos un munt de necessitats que ens fan cada vegada més dependents a això, a consumir. Doncs en els infants l’acumulació d’objectes els provoca exactament el mateix, dependència. En l’acumulació, a més, neix la competitivitat i amb ella aprendre a viure en la comparació i el judici. Ja no en tenen mai prou.

A més a més, tenir molta quantitat de joguines i més si son joguines amb colors llampants, amb sons, llums etc. provoca una sobreestimulació. La sobreestimulació i la famosa estimulació precoç, lluny de ser una qualitat que ajuda a adquirir coneixements com ens han volgut fer creure, els provoca estrès, inquietud i poc control d’ells mateixos. Quan un infant entra en aquest estat de nerviosisme constant (tant estès avui en dia) deixa de tenir una percepció harmoniosa d’ell mateix i aleshores té una enorme dificultat d’estar amb ell mateix, tranquil i amb silenci.
Per això es parla de la importància de trobar el plaer en la repetició, com quan volen sentir una vegada i una altra el mateix conte o demanen de jugar a vendre fruites durant llarga estona), treball que estimula la concentració. Si no desenvolupen el poder i el gust en la concentració i la repetició en la primera etapa de la vida, com és que ens extranya que els costi tant passar llargues estones multiplicant o que els costi tant concentrar-se per a fer els deures quan ja estan a primària?

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s