Sentit Vital

Estic fent un curs d’Educació Conscient el qual recomano amb tot el meu cor! Cada dia que hi vaig en surto ben remoguda i realment em sento que m’emporto moltes eines pel dia a dia amb els meus fills.
La sessió passada vam estar parlant d’un sentit fins ara desconegut per mi, el que l’Anna i la pedagogia Waldorf anomenem Sentit Vital i que és un dels sentits que s’adquireixen durant el primer septenni, bàsic per a tenir una bona base de creixement. Aquest tema, a més a més, em va fer connectar ràpidament amb el fet que comenten molts professionals sobre que els infants ens ajuden, especialment a la mare, a treballar-nos dificultats o conflictes no resolts i crec que observar el com està el Sentit Vital dels nostres infants ens pot portar, a més d’estar cuidant la qualitat del seu creixement, a treballar-nos a nosaltres mateixes.

El Sentit Vital

El Sentit Vital parla de la percepció que es té d’un mateix.

Quan el sentit vital està harmonitzat o equilibrat estem bé sent qui som, ens sentim còmodes amb el nostre cos i això ens dóna seguretat amb nosaltres mateixes, autoestima.

Quan està en equilibri hi ha una connexió entre ment, cos i emoció: quan es descompensa mana un dels tres pols.

Per a aconseguir aquest equilibri, hi ha tres punts bàsics, entre d’altres, que han d’estar molt cuidats:
el menjar, el dormir i la capacitat d’estar dintre i fora.

En els infants es pot percebre molt clarament. Per exemple, que quan tenen gana, son, o excés d’estímuls acostumen a estar irascibles, es fan mal més sovint, no escolten, s’expresen d’una manera més violent etc.

És molt important crear una bona base en la primera infància perquè de més grans sàpiguen reconèixer quan tenen alguna de les necessitats abans expressades, aprenguin a escoltar el seu cos i sàpiguen donar respostes adecuades.
Molts adults no ens adonem que tenim set, pipi, son, gana o necessitat de recolliment fins molt després de començar a sentir-ne les sensacions i això porta, moltes vegades, a posar-nos de mal humor, perdre la paciència etc.

Si ens hi fixem, a més, resulta que les dificultats que ens trobem en nosaltres mateixes, quan som mares es reflexen en els nostres infants. Allò que cal que treballem de nosaltres mateixes se’ns apareix, com a conflicte amb els nostres fills i filles, o amb els infants que acompanyem en el cas de professionals de l’educació.

  • La mare que tota la vida ha donat molta importància al descans, que disfruta dormint, que no descansar l’altera, acostuma a trobar-se despertant-se moltes vegades a la nit, li costa que l’infant concilii el son i li calen grans rituals per aconseguir-ho.
  • Quan hem tingut conflictes amb el menjar de petites, transtorns alimentaris durant l’adolescència, alergies a determinats aliments o qualsevol altre dificultat relacionada amb el menjar, ens trobem amb nadons que no s’enganxen al pit, que no s’engreixen l’esperat i més endavant infants que no disfruten menjant o que tenen al·lergies.
  • Les persones que no saben estar amb elles mateixes, que sempre busquen de l’exterior o de molta activitat social, o al contrari, les que només disfruten tancant-se a casa, busquen la solitud encara que no sempre els ompli i no troben plaer en les relacions amb els altres acostumen a trobar-se amb dificultats amb els seus infants. Son nens i nenes que sempre volen estar jugant al carrer, que a casa no troben plaer en cap activitat tranquila, que no aguanten el silenci, o al contrari, infants que es tanquen en si mateixos, que no es relacionen amb fluïdesa amb els seus iguals o que els costa disfrutar dels espais oberts.

Descans

Dormir les hores suficients i aconseguir un son reparador és la base per a regenerar el cos. És durant els moments de son en el qual el cos pot posar l’energia suficient per a fer funcionar bé els òrgans, és quan el sistema immunològic s’autoreforça i actua i és quan la ment es relaxa i l’ànima es recupera.

Els infants necessiten dormir molts hores (entre 11 i 12 fins als 7 anys diuen els experts) i el seu cos demana descans en diverses ocasions durant el dia i durant tota la nit.

És necessari que puguin disfrutar de llargues estones de son reparador i per aconseguir-ho el que seria ideal seria que es sentissin a gust i protegits a l’espai on dormen i que poguéssin descansar en el silenci (si la oída no descansa la ment no pot parar) i la foscor (la glàndula pineal perceb el llum i anuncia al cervell si es de dia o de nit).

Els nadons estan molt conectats amb el seu cos i demanen, a crits si fa falta, quan tenen son i volen dormir. Disfruten molt d’aquest moment si els transmetem que és un plaer, però quan nosaltres ens sentim que és una petita mort, tenim pors que ens venen de la infància, ens fa pena deixar-los sols etc. comencem a transmetre’ls que dormir és desagradable, perillós, complicat, i així començen els problemes que moltes mares i pares es troben.

Nadons que només dormen si estan en braços o mamant, llargues estones acompanyant-los abans no s’adormen, infants que no volen anar a dormir, pors a la foscor, moltes crides durant la nit etc.

Alimentació
El cos dels humans, des de que comença a crear-se té la sensació d’alimentar-se, física, emocional i espiritualment. Els nadons quan neixen (sobretot si han pogut tenir un neixament respectuós), venen amb l’instint clar i ferm de buscar el mogró de la mare i així aconseguir tot l’aliment necessari, regulant ells mateixos la quantitat i la composició de la llet durant tota la lactància. Més endavant, si observem i confiem en els infants, tenen una conexió extraordinària amb la naturalesa i el seu cos i saben perfectament quins aliments els convenen i acostumen a refusar els aliments que no son de temporada, que els son nocius o que en aquell moment concret no els beneficia.

Però aconseguir aquest nivell de fluïdesa en l’alimentació és una feina molt complicada en una realitat on els adults acostumem a no confiar en nosaltres mateixes, on ens alimentem amb presses i amb aliments de mala qualitat i on hem rebut moltes informacions confuses i contradictòries pel que fa a l’alimentació dels infants.

Ja just després del part ens sentim insegures i rebem la pressió d’haver de seguir uns paràmetres per a poder fer una cosa tant natural com donar el pit i ens deixem absorvir per la inseguretat que ens provoca no haver viscut la lactància d’una manera natural.

Quan és el moment d’introduïr els aliments sòlids acomstumem a escoltar seguir els consells basats en generalitzacions i a aplicar-los d’una manera tant estricta que es pot transformar en un problema (nadons que escupen les papilles, que no volen provar algun aliment, que mengen menys o més que la quantitat recomenada etc.)

Més endavant no tenim el temps i la paciència per acompanyar els infants en els àpats de manera que puguin descobrir, disfrutar i menjar amb els temps que necessiten.

A més a més, molts adults no tenim uns hàbits saludables relacionats amb l’alimentació (trobar temps pels àpats, menjar asseguts i amb consciència, no menjar entre hores, menjar de tot i equilibradament…)
Amb tot això, els infants comencen a viure els moments dels àpats com a moments difícils i poc agradables i els aliments com a objecte de conflicte amb l’adult. No és estranys doncs, que hi hagin episòdis tant difícils entre adults i infants en els àpats.

Dintre i Fora
En tota la naturalesa trobem la necessitat d’estar dins i fora, d’activitat i descans, d’obertura i recolliment. Les estacions de l’any, el dia i la nit, les marees, el cicle de la lluna, la vida i la mort, ens demostren aquesta qualitat.
Els humans també tenim aquesta doble necessitat: el nostre cos necessita activitat però també descans; ens cal la llum del sol, el vent i la pluja però també un lloc on recloure’ns i sentir-nos protegides; busquem relacions, soroll, moviment i companyia, però també necessitem trobar-nos amb nosaltres mateixes, silenci, quietud i solitud.

Quan alguna d’aquestes necessitats es descuida o sembla no necessitar-se de ben segur que no estem fluïnt naturalment.

L’extrema necessitat d’estar a fora, de buscar relacions, de tenir sempre la música, la ràdio, d’estar parlant contínuament, de no parar fins a caure rendit, ens demostra una incomoditat amb nosaltres mateixes. No sentir-nos a gust a casa nostra és un reflexe de no sentir-nos a gust dins nostre, de no estar a gust amb nosaltres mateixes, de no estimar-nos.

L’extrema necessitat d’estar amb nosatres mateixes, de buscar el silenci, la reclusió, de refusar les relacions socials, també ens demostra una incomoditat. No fluïr amb la relació amb els altres és un reflexe de la no fluïdesa amb una part nostra.
En els infants, aquesta necessitat és molt important per al seu desenvolupament.

Els infants aprenen imitant i necessiten descobrir per conèixer el món que els envolta. Han de veure diferents realitats i formes de relacionar-se. Els és molt necessari el contacte amb la natura, notar i viure les estacions de l’any i els seus canvis de temperatura, entendre i relacionar-se amb les plantes i els animals.

Però també és bàsic que cada dia puguin disfrutar d’estones de recolliment, d’intimitat amb ells mateixos, de silenci i quietud per a poder treballar la concentració, de joc repetitiu. Han de viure moments de repòs i benestar dels adults. Quan no habites casa teva hi ha lloc perquè hi entri qualsevol cosa i és quan els infants comencen a dependre de la presència externa i alimenten la por, la impresionabilitat, la influenciabilitat…)

Quan no estas a gust amb tu mateix sempre vols més, busques fora i no ets capaç de disfrutar del que està passant, aqui i ara.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s