Goteo per fer créixer l’escola

Ja us he parlat en moltes ocasions de l’escola La Font, la meravellosa escola que estem creant i construïnt perquè tants infants com sigui possible puguin gaudir d’aquesta altra forma de veure i viure la infantesa i l’educació.
Ja fa dos anys que el Nael va a l’escola i no podem estar més contents. Em fa feliç veure les ganes que té cada dia d’anar a fer de nen, a jugar, a meravellar-se, a moure’s, a compartir, a ser absolutament respectat per a així aprendre a respectar…
Tant contents estem, que els pares i mares de l’escola estem totalment compromesos amb el projecte i ens passem moltes hores imaginant l’escola, creant espais, fent obres, buscant finançament, etc. per poder acabar el procés d’homologació de l’escola.

Per aquesta raó hem començat un projecte de microfinançament per a poder acabar la segona aula d’educació infantil!

Teniu ganes d’ajudar-nos a fer-ho possible?

http://goteo.org/project/fem-creixer-l-espai-educatiu-la-font

Acompanya’m

Un grup de mares, pares i professionals del naixement hem elaborat 10 punts bàsics que considerem indispensables per l’acompanyament respectuós en qualsevol tipus de part.

Compartint les nostres experiències de part, ens adonem de la importància que te el tracte que hem rebut per part dels professionals durant tot el procés de l’embaràs part i post part.

El nostre objectiu és evidenciar aquestes necessitats, sensibilitzant les dones i els professionals, i difondre-ho mitjançant un tríptic amb el decàleg il·lustrat i un documental que complementarà aquests 10 punts.

Sigue leyendo

Silenci i Creativitat

Fa uns dies vaig escriure a lesdoules.wordpress.com un article que es titulava Quan comencen l’escola però que parlava de les sensacions que he tingut en voler tornar a incorporar-me al món laboral després de 5 anys dedicada, bàsicament, a acompanyar els meus dos fills, el Nael i l’Ainara.

Han estat unes setmanes on realment m’he sentit “de dol” per la fi d’una etapa i he hagut de treballar per a no deixar-me arrossegar per la por i la inseguretat. Però finalment n’he sortit reforçada i amb ganes de permetre’m desplegar totes les meves capacitats i el meu potencial i treure-li molt de suc a aquestes 7 horetes que tinc cada matí només per mi mateixa.

Ha estat molt bonic perquè només estant en mi mateixa, disfrutant del silenci, de les estonetes de calma, d’estar cap a dins sense voler fer, fer i fer ja n’estic obtenint bonics regals. Em sento més tranquil·la i més capaç d’acompanyar conscientment al Nael i a l’Ainara a les tardes, ja tinc clar quin és el proper curs que oferiré i a més, m’estan sorgint idees molt creatives per als regals de Nadal.

Ja fa tres anys que per Nadal intentem ser el més coherents possible quan arriba el solstici d’hivern i totes aquelles celebracions i cerimònies que s’han tornat en trobades de consum. Intentem que els regals que rebem tant nosaltres com els nostres fills siguin pocs, pensats i que sobretot transmetin amor i respecte. Així que ajudem als avis a triar el que volen regalar, agraïm als que fan elles mateixes el que regalen, i a casa, estem molt de temps pensant i creant el que volem regalar al Nael i a l’Ainara.

L’any passat vaig fer-los unes peces de construcció amb troncs (eco bloques) i dins una caixa hi vam posar teles de colors, els vaig cosir dues corones i hi vam afegir algun collaret i cordills per a disfressar-se. Va ser tant bonic compartir amb ells la il·lusió que van sentir! I totes dues joguines els acompanyen contínuament en la creació dels seus jocs a casa.

A més a més, jo m’ho vaig passar pipa pensant, creant les joguines i veient com era capaç de fer coses molt boniques i, encara ara, és inexplicable la sensació de benestar que tinc quan els hi veig jugar.

Així que aquest any repetirem l’experiència aprofitant el temps i la creativitat que estic podent disfrutar.