Curso Infancia Mágica

Tinc l’enorme plaer d’estar organitzant i poder-vos convidar al proper curs que farà l’autora del preciós llibre “La Revolución del Nacimiento”, Isabel Fdz del Castillo, a Barcelona.

El proper dissabte 7 de setembre, a l’espai per als infants La Melica (www.lamelica.com), es podrà participar en un taller amb el títol Infancia Mágica que tindrà com a objectius:

  • Conèixer el calendari intern de desenvolupament de les capacitats de l’infant
  • Comprendre quin és el seu ecosistema natural
  • Amb aquest marc de referència conèixer formes per a poder protegir el ric, fèrtil, fràgil i efímer món màgic infantil, i crear un entorn que ho afavoreixi.

Crec sincerament que serà un curs molt bonic, on una vegada més, tindrem eines per a seguir acompanyant els nostres infants des d’aquesta mirada de respecte i amor que ja moltes de nosaltres busquem.

Per a més informació i inscripcions podeu entrar a l’Associació Terra Mater (www.terramater.es) o trucar-me directament a mi al 644508531.

Una vegada més, us agraïré que en feu la màxima difusió!

Cartel Barcelona 7 sept

Anuncios

Goteo per fer créixer l’escola

Ja us he parlat en moltes ocasions de l’escola La Font, la meravellosa escola que estem creant i construïnt perquè tants infants com sigui possible puguin gaudir d’aquesta altra forma de veure i viure la infantesa i l’educació.
Ja fa dos anys que el Nael va a l’escola i no podem estar més contents. Em fa feliç veure les ganes que té cada dia d’anar a fer de nen, a jugar, a meravellar-se, a moure’s, a compartir, a ser absolutament respectat per a així aprendre a respectar…
Tant contents estem, que els pares i mares de l’escola estem totalment compromesos amb el projecte i ens passem moltes hores imaginant l’escola, creant espais, fent obres, buscant finançament, etc. per poder acabar el procés d’homologació de l’escola.

Per aquesta raó hem començat un projecte de microfinançament per a poder acabar la segona aula d’educació infantil!

Teniu ganes d’ajudar-nos a fer-ho possible?

http://goteo.org/project/fem-creixer-l-espai-educatiu-la-font

Rebent amor

Avui m’agradaria compartir l’article que ha publicat el Sergi, el meu gran company de viatge, el pare dels meus fills i des de fa 4 anys també el meu marit, sobre l’agradable visita que hem tingut aquests dies de l’orquestra simfònica i la coral de l’Institut Rudolf Steiner de Loheland (Alemanya).
Comparteixo les seves sensacions i emocions completament. Ha estat una gran experiència poder rebre i donar desinteressadament. Moltes gràcies!

UNA VISITA INESPERADA (per Sergi Caballero)

No tengo especial confianza en el destino del ser humano. En general, el mundo vegetal y animal me maravillan solemnemente y me crean mayores esperanzas y alabanzas que la propia humanidad. Pero a veces hay actos que me descolocan y me reabren aquella brizna de deseo que me desborda de veneración ante los actos desinteresados.

Hace unos meses nos anunciaron que la orquestra sinfónica y el coro del Instituto Rudolf Steiner de Loheland, Alemania, venían a Catalunya para hacer una gira y captar fondos para ayudarnos en la ampliación de nuestra escuela. Creo que no fui consciente de la magnitud de tal gesto hasta que llegué a la plaza de Manlleu para ver el concierto que habían organizado en la plaza mayor y empecé a ver desfilar más de 70 adolescentes cargados con instrumentos y predisposición a tocar a pesar de la lluvia. Tuvieron que situarse bajo unas arcadas mientras algunos asistentes hacían más ruido que la propia tormenta e, incluso en aquellas condiciones, nos deleitaron con un repertorio en el que voces e instrumentos se tornaron pura magia. Melodías que provenían de la entrega desinteresada de alumnos alemanes que estaban allí por nosotros, canciones que pretendían acompañarnos en el difícil camino de hacer una escuela mejor para nuestros hijos e hijas.

La mayoría de las familias de la Font acogimos a aquellos alumnos y durante 4 días hemos compartido casa, comida y agradecimientos mútuos. Nosotros hemos tenido la immensa suerte de aprender de Daniel, Ron y Johanna, y a pesar de las incomodidades de compartir un espacio tan pequeño como nuestro piso, hemos vivido una experiencia inolvidable. Nael y Ainara han conocido otra manera de hacer, se han divertido con ellos y les han ofrecido todo lo que tenían, incluído habitación, armario y hasta predisposición por cambiar sus hábitos.

orquestra_Loheland

En casa hemos tenido la oportunidad de ver lo positivo que resulta la pedagogía Waldorf, la capacidad para las lenguas de los estudiantes, las artes, las ciencias, la tecnología y la comunicación humana. Y cuando vimos que con más de 70 alumnos entre 15 y 20 años apenas viajaban 2 profesores, nos dimos cuenta de muchas otras cosas.

Pero como todo tiene su fin, hoy tocaba despedirse. Nuestros alumnos y el coro han cantado algunas canciones para cerrar tal hermosa vivencia y después nos hemos abrazado para desearles lo mejor.

Hoy soy más feliz que ayer, me siento muy afortunado y agradecido por estos momentos y más convencido que nunca de la necesidad de una educación que sepa realzar aquello que los alumnos llevan dentro.

* Fotografías por cortesía de Joan Camp

Educar en el asombro de Catherine l’Ecuyer

Catherine l’Ecuyer ha escrito sobre un tema muy preocupante en la educación de nuestr@s pequeñ@s: la falta en asombro que tienen prematuramente.

En la infancia hay una capacidad maravillosa que es la de asombrarse por todo lo que te rodea. Una mariposa, una nube rosa por el anochecer, una piedrecita blanca, un copo de nieve… qualquier cosa puede ser espectacular y puede llevar a los niños a llenarse de felicidad.

Desgraciadamente, esta gran capacidad que sólo tenemos los seres humanos y que haría que los adultos viviéramos disfrutando de cada momento, va perdiendo fuerza a medida que crecemos. Los adultos nos arrastran a su vida programada y no nos permiten encantarnos en el camino hacia la escuela porque hemos visto una mariquita o una hoja que flota en un charco de agua, nos llenan los días de sonidos y estímulos y nos apuntan a un sinfin de actividades pensadas para estimular nuestro cerebro des de edades tan tempranas que nos perdemos la autenticidad que significa descubrir el mundo en el asombro.

Que bién que en la Vanguardia haya periodistas y editores que difundan libros com el de esta autora.

La Contra: Catherine l'Ecuyer.

Sigue leyendo

Intel·ligència inhumana

Quan es fan servir els avanços tecnològics, els descobriments científics i la medicina en contra de les persones, els animals i les plantes; quan el “saber” provoca tantes desigualtats, injustícies, patiment i destrucció; quan política i poders econòmics només busquen l’animalització dels humans i la ciència estudia en pro de la mecanització del cos…

Aquest intel·lecte tant valorat avui en dia, quan va en contra de l’ésser humà, del món animal i del vegetal, vols dir que no s’ha convertit en intel·ligència inhumana?

Article de Sergi Caballero

¡Estúpida inteligencia!

Dicen que el ser humano es cada vez más inteligente, capaz de investigar mejor, sacar conclusiones y descubrir algunas pocas leyes de la naturaleza. Existe una gran parte de la población totalmente adicta al culto de la ciencia, de la realidad tangible y el avance tecnológico. Celebran diariamente nuevos avances médicos, físicos y de cualquier tipo. La cuestión es avanzar, “evolucionar según ellos”, sea al precio que sea. “Por el bien de la humanidad!” podríamos pensar. Sigue leyendo

Nadal i descans?

S’han acabat les Festes Nadalenques i em sento absolutament esgotada.
Dinars, trobades, preparacions, festes, àpats desproporcionats, estímuls i més estímuls, molts dies fora de casa amunt i avall amb el cotxe…
Vols dir que és el que necessitem i el que ens ve de gust? Perquè hi han moments tant forçats doncs?

Se’m fa una mica difícil de creure que, una època de l’any que demana tanta calma i retrobament amb un mateix i amb els més propers com és l’hivern, l’haguem convertit en uns dies tant frenètics i estressants com aquests que acabem de passar.

A l’hivern, tota la naturalesa es recull, vivim moltes hores de foscor, les plantes deixen la seva activitat exterior per a centrar-se en la subterrània i molts animals baixen la seva activitat i fins i tot alguns dediquen aquest espai de temps per a hivernar. La naturalesa dedica un temps de descans i repòs per a poder refer-se i agafar forces per a tenir tota l’energia que es dedicarà a la primavera en néixer, créixer, florir… La terra inspira per a poder expirar més endavant.

Captura de pantalla 2013-01-07 a les 21.06.49I pel que he estat llegint sobre els orígens del solstici d’hivern i les posteriors festes nadalenques, també eren uns dies en els que s’aprofitava l’època en que s’aturaven les feines exteriors pel fred i la poca llum per retrobar-se les famílies dins de les cases amb llargs sobretaules escalfats pel braser o al voltant del foc. Es dormien moltes hores aprofitant la falta de llum i es menjaven aliments ben calorífics per a escalfar el cos per dins.

I és que realment, si aquests dies escolteu el vostre cos i les vostres emocions, sentireu que el que ve de gust és estar a casa, dormir llargues hores a la nit, estar recollit, fer poques activitats físiques i més de manuals, llegir, escoltar música, poder viure i superar les grips, constipats i d’altres símptomes al llit…

En tot cas, el que segur que no ve de gust (a mi segur que no!), és passar moltes hores al carrer fins a altes hores de la nit, mirant aparadors plens de llums i amb músiques molt altes, entrar i sortir de locals amb la temperatura altíssima i plens fins a vessar i comprar, comprar i comprar.

Ara tocaran, doncs, uns dies de ressaca on molts de nosaltres i sobretot dels nostres infants es posaran malalts, ens sentirem decaiguts, cansats, ens costarà recobrar el ritme i necessitarem més que mai aquest recolliment, silenci, descans, aquest temps d’inspiració que no ens hem sabut respectar.

El cos ens parla

Avui he llegit un text que fa referència a com ens parla el cos quan no escoltem els altres missatges que ens porta la vida. Crec que no és tant simple com això, que al voltant de cada símptoma hi ha moltes variants a tenir en compte, però si que dóna una pista per començar a posar paraules a allò que el cos està cridant però que no entenem. És un bon principi! Captura de pantalla 2012-12-19 a les 13.06.20

El resfriado aparece cuando el cuerpo no llora.
El dolor de garganta obstruye cuando no es posible comunicar las aflicciones.
El estómago arde cuando las rabias no consiguen salir.
La diabetes invade cuando la soledad duele y no sabes recibir amor.

El cuerpo engorda cuando la insatisfacción aprieta.
El dolor de cabeza deprime cuando las dudas aumentan.
El corazón desiste cuando el sentido de la vida parece terminar.
La alergia aparece cuando el perfeccionismo se vuelve intolerable.
Las uñas se quiebran cuando las defensas se ven amenazadas.
El pecho se comprime cuando el orgullo esclaviza.
El corazón se infarta cuando sobreviene la ingratitud.
Las neurosis paralizan cuando “el niño interno”tiraniza.
La fiebre quema cuando las defensas derriban las fronteras de la inmunidad.
La plantación es libre, la cosecha, obligatoria…
Presta atención a lo que estás plantando, porque eso mismo será lo que cosecharás.
¡Se Feliz!
(De autor desconocido)

Construïnt el futur dels nostres fills i filles amb les nostres mans

Vull compartir l’article que ha fet el Sergi, el meu marit, explicant com hem aconseguit, treballant tot l’estiu, transformar un espai que havia estat un cambiador per a equips de futbol en la millor escola que podriem haver imaginat per l’Ainara i el Nael, i per tots els infants que vinguin ara i en els propers anys!

Construyendo el futuro de nuestros hijos con nuestras propias manos.

Moviments de Transició

Fa una mica més d’un any vam participar en un Verkami per a produir una pel·lícula sobre els Moviments de Transició .

La Transició és l’evolució de la nostra societat des d’un present que depèn dels combustibles fòssils, el consum desaforat, la destrucció del planeta i les desigualtats entre els pobles, a una altra realitat desitjable basada en la relocalització de la producció, l’ús de l’energia i dels béns que es poden obtenir de manera sostenible del nostre planeta, la preeminència de la col·lectivitat, la recuperació de les habilitats per a la vida i l’harmonia amb la resta de la natura.
El Moviment de Transició és l’esforç col·lectiu de més persones cada dia, que opten per organitzar-se per fer front al desafiament del “zenit del petroli” i el canvi climàtic, desenvolupant iniciatives en les seves comunitats (barris, pobles, veïnat, ciutats, illes…) que augmentin la capacitat de supervivència i benestar en la perspectiva dels importants canvis que viurem en els pròxims anys, com a conseqüència de la decreixent disponibilitat dels recursos energètics fòssils i l’alteració del clima.

(descripció trobada a la web de Barcelona en Transició)

Aquesta setmana ens ha arribat la pel·lícula i com era d’esperar m’ha emocionat i, una vegada més, m’ha fet moure dins meu aquesta necessitat i ganes de seguir participant en aquest canvi tant necessari. Sigue leyendo