Taller de Remeis a l’Hort Viu!

Bon dia!
Us ve de gust participar al Taller de Remeis Naturals en un entorn immillorable? Doncs el proper dissabte 11 de maig de 10 a 14h tindré l’enorme plaer d’oferir-lo a l’Hort Viu, l’horta ecològica que tenen en David i la Mima a Manlleu (www.hortviu.com).

Una vegada més parlarem de salut, coneixerem les plantes medicinals del nostre entorn i les que són més fàcils de cultivar i recol·lectar, coneixereu la meva farmaciola remeiera i us ensenyaré a fer olis, alcohols, ungüents, pasta de dents natural etc. A més a més, i com a novetat en el taller, plantarem algunes de les plantes que haurem treballat a l’hort i veurem quines propietats aporten, també, a la terra i a les altres plantes.

Tot això acompanyat d’infusions i galetes artesanes i per només 15€! Quin millor pla de dissabte pot haver-hi?

Captura de pantalla 2013-04-10 a les 17.34.54

Argelaguer en transició

transitiontownComencem l’any amb un repàs de les diferents iniciatives  de pobles en transició existents a Espanya. Òbviament no estan totes pel que us animen a enviar-nos informació d’aquelles altres que no hem recollit aquí.  Les que tenim informació i ens semblen en actiu actualment son les següents (prem en el nom de cada iniciativa per accedir al seu web):

  • Barcelona en transició. El grup de Barcelona és bastant actiu i organitzen xerrades, sessions de cinema i tallers al llarg de l’any.  El primer  dimecres de cada mes fan una trobada i cada tercer dimecres reben a persones interessades en la transició i en el que fan a Barcelona.
    .
  • Sant Martí-La Verneda (barri de Barcelona)  Una iniciativa d’un “grup de persones del barri que volen mirar i transformar el seu entorn per fer-lo més habitable, respectant el medi natural, relocalitzant l’ activitat i cercant formes per augmentar la  resiliència i…

Ver la entrada original 743 palabras más

Una pedagogia diferent

El passat 14 d’octubre a 8tv van passar un reportatge parlant d’escoles “no tradicionals”. El reportatge parla de diferents iniciatives pedagògiques a Catalunya que acompanyen els infants amb respecte, confiant amb la seva capacitat d’aprenentatge i tenint-los en compte com a persones.
La primera iniciativa de la que parlen és una escola Waldorf pionera i ja molt consolidada que està a Bellaterra, el Til·ler. Que bé que els mitjans comencin a fer ressò d’aquests petits canvis cap a una altra manera de viure i construïr el nostre futur!

Entre l’oferta educativa que hi ha a Catalunya algunes escoles surten de la convenció. Exàmens, llibres de text i normes estrictes poden cedir espai al creixement artístic i personal de l’alumne a través de l’oci, la música i les experiències sensorials. S’imaginen una classe convertida en un jardí zen o una escola on tot està fet de matèries naturals? Existeixen i en poden veure alguns exemples ara, a Equip de reporters.

http://bcove.me/0j4a1u1p
http://www.8tv.cat/8aldia/equip-reporters/una-pedagogia-diferent/

Sentit Vital

Estic fent un curs d’Educació Conscient el qual recomano amb tot el meu cor! Cada dia que hi vaig en surto ben remoguda i realment em sento que m’emporto moltes eines pel dia a dia amb els meus fills.
La sessió passada vam estar parlant d’un sentit fins ara desconegut per mi, el que l’Anna i la pedagogia Waldorf anomenem Sentit Vital i que és un dels sentits que s’adquireixen durant el primer septenni, bàsic per a tenir una bona base de creixement. Aquest tema, a més a més, em va fer connectar ràpidament amb el fet que comenten molts professionals sobre que els infants ens ajuden, especialment a la mare, a treballar-nos dificultats o conflictes no resolts i crec que observar el com està el Sentit Vital dels nostres infants ens pot portar, a més d’estar cuidant la qualitat del seu creixement, a treballar-nos a nosaltres mateixes. Sigue leyendo

Perquè votaré la CUP?

Aquest proper 25 de novembre jo no tinc cap dubte de qui votaré.

Fins ara m’era molt difícil triar algun dels partits que es presentaven a les autonòmiques ja que tot i poder estar d’acord amb alguna de les “promeses electorals” que feien, no m’arribava cap missatge, no me’ls creia. Cansada de sentir sempre la mateixa cantarella i veure com els partits es balancegen segons on bufa el vent, no em sentia gens representada per cap d’aquests polítics que el que més els agrada és jugar amb el poder i amb ser una cara pública.
Jo no estic gens a favor d’aquesta falsa democràcia que se’ns està imposant, de la vergonyosa corrupció de la que una vegada rera l’altre queden impunes els polítics, de la realitat masclista a la que inevitablement ens arrossega aquest capitalisme moribund.

Aquesta vegada, però, La Candidatura d’Unitat Popular si que em representa. Un partit del poble, que funciona per assemblea, que també somia amb un país independent, ecològicament sostenible, territorialment equilibrat i deslligat de les formes de dominació patriarcals.

No sé si des de dins aquest sistema on domina el feixisme, on no es permet la llibertat d’expressió, on s’extorsiona, es maltracta, s’humilia… hi haurà alguna cosa a fer per a poder fer realitat aquest canvi tant gran i tant necessari en el que crec profundament, però l’esperança és l’últim que es perd.

Que bé poder anar a les urnes sense cap dubte i amb la seguretat que es farà una bona feina en el meu nom!

Molt bé!

El divendres passat al grup de criança conscient que porto a Barcelona es va parlar del vici que tenim molts adults en aplaudir qualsevol acte que fan els infants i que a nosaltres ens sembla divertit, astut, intel·ligent o simplement que ens agrada.

Que bé que estàs menjant!
Molt bé! Quin salt més gran!
Uau, quin dibuix més bonic.
La mare està molt contenta perquè has fet un pipí al wc.

Són frases molt utilitzades i a priori sembla simplement un reforç positiu.
Ja hi ha molts estudis que parlen de la poca efectivitat dels càstigs i de les conseqüències negatives que poden tenir en els infants, però encara trobo poca informació sobre com de nociu pot ser donar-los premis quan fan alguna cosa que l’adult considera ben feta, ja siguin regals, llaminadures, o aquests elogis que els fan saber que tenen la nostra aprovació.
No hi ha cap dubte que els infants, i els adult també, necessitem sentir-nos motivats, rebre amor i sentir-nos valorats, però amb el elogis cap als petits s’ha d’anar en compte.

Perquè el “molt bé!” no és tant positiu com sembla? Sigue leyendo